En defensa d’unes pensions públiques i dignes

Per Montse Cazorla

Els poders financers, el club de l’Ibex 35,
els partits del règim, entre d’altres poders
fàctics, insisteixen en la insostenibilitat
del sistema públic de pensions. Per
legitimar el seu discurs, s’han financiat
comissions d’experts formades per
representants de les portes giratòries existents entre
les asseguradores, els fons d’inversions i la política.
I les seves conclusions coincideixen amb les posicions
que mantenen les companyies i associacions empre-
sarials del mòn dels fons de pensions privats.

L’objectiu és evident: demolir el sistema públic de
pensions. En aquest sentit, és pretén convertir les
necessitats i drets de la població en mercaderia i
guany privat. I per aconseguir-ho, han atacat amb tot:
han falsejat les dades al ocultar perquè s’ha saquejat
el fons de reserva; han tapat perquè han disminuit
les aportacions a la seguretat social (baixada de sous
i la precarització del treball); entre d’altres.

No obstant això, la viabilitat del sistema públic de
pensions és evident. De fet, és més una qüestió de
voluntat política, que no pas una viabilitat. Des
de Junts per Vallirana defensem un sistema de
pensions públic i digne que contempli: un no rotund
al pacte de Toledo, el qual ha demostrat la seva
ineficacia; conemplar les pensions al pressupost
general de l’Estat com una partida més; reimplantar
un model de revalorització automàtic de les pensions
en relació a l’IPC; i jubilació als 65 anys.

A més, creiem que cal avançar cap a un model de
pensions amb un salari mínim de 1080 euros,
derogar l’actual sistema de cobertura de llacunes
de cotització i incorporar al règim de la Seguretat
Social als empleats/des de la llar.

Anuncis