Sobre la taxa de les franges contra incendis

Per Omar Rodríguez

El passat mes de gener, veïns/ïnes de la Solana i el Mirador iniciaven una controvèrsia sobre la taxa de les franges contra incendis arran del seu cobrament. Atenent a les seves peticions, fem un traspàs de les informacions de què disposem. Val a dir, però, que les següents línies no pretenen qüestionar la necessitat de les franges, les qual són indispensables, sinó posar a l’abast de tothom tots els elements possibles per tal de garantir una adequada retroalimentació entre institució i poble.

En aquest sentit, Junts per Vallirana ha tingut accés a una sentència (núm. 91 de 21 de març de 2012 del jutjat contenciós administratiu núm. 3 de Barcelona), on la part demandant sol·licitava a l’Ajuntament l’anul·lació del cobrament de la taxa perquè la urbanització on residia tenia continuïtat amb la trama urbana (tal com recull la Llei 5/2003 de 23 d’abril i el decret 123/2005). El jutjat va estimar la demanda i el consistori va retornar la taxa a la part afectada.

Fruit d’aquest contenciós administratiu, l’Ajuntament va fer una esmena sobre la llei per incorporar-hi el cobrament de la taxa a les urbanitzacions sense continuïtat urbana. Aquesta va ser, almenys, la resposta de l’Equip de Govern quan vam fer la pregunta al Ple municipal. No obstant això, l’ordenança municipal núm. 26, a la qual hem pogut accedir, indica que només estan obligats a pagar la taxa les urbanitzacions que no tenen continuïtat amb la trama urbana. Preguem un aclariment.

Amb tot, al passat Ple del mes de novembre l’ordenança núm. 26 va ser modificada: a partir del 2016 no es cobrarà la taxa pel manteniment de les franges i el seu cost serà assumit per l’Ajuntament. En qualsevol cas, la dicotomia entre democràcia representativa i directa assumeix un rol central en aquesta qüestió: cal assumir que cobrar una taxa de 200 euros, en el cas del Mirador, no és trivial; i que, per tant, seria imprescindible aprofitar les sinergies que es deriven de la democràcia directa.

Anuncis