Moció per reclamar la reobertura completa dels CAP de Vallirana i Cervelló

La crisi sanitària derivada de la Covid-19 va forçar a la regió sanitària a elaborar un pla de contingència que va incloure el tancament de diferents CAP i centres locals de la comarca. Els CAP de Vallirana i Cervelló no van ser excepció, i es van tancar al públic a l’inici de la pandèmia per qüestions d’organització de recursos, traslladant el punt d’atenció continuada al CUAP de Sant Vicenç (CAP El Serral). Més tard, durant el mes d’abril, el CAP de Vallirana va recuperar part de l’atenció sanitària i d’urgències de dilluns de divendres, i l’atenció durant els caps de setmana va continuar al CUAP de Sant Vicenç. Avui, i a causa de la segona onada, els rastrejadors estan desbordats i els administratius al límit. El CAP de Cervelló, en canvi, no va reprendre la seva activitat presencial de forma reduïda fns al passat 28 de setembre (només programacions d’infermeria, entre elles cures i analítiques) tot i que les urgències i l’atenció pediàtrica es van derivar al CAP de Vallirana.

A més, la crisi sanitària derivada de la Covid-19 va arribar en un moment on els dos Ajuntaments reclamaven més i millors inversions als seus respectius CAP. En el cas de Vallirana es reclamava el retorn del servei d’urgències 24h per exemple, i en el cas de Cervelló una correcció en el dèfcit d’atenció de medicina general i servei de pediatria. Vallirana i Cervelló no tenen competències pròpies sobre el sistema públic de salut, però totes i tots tenim l’obligació de vetllar perquè aquest sigui operatiu i de qualitat, on es garanteixi l’accés gratuït i universal al mateix. Ambdós municipis, petits i d’infraestructures sanitàries limitades, necessiten un correcte funcionament dels seus centres de salut per garantir al dret a tota la ciutadania a accedir-hi.

Tot i que segons l’Institut Català de la Salut, la voluntat és tornar gradualment a la normalitat després que aquest estiu encara es comptabilitzessin 447 centres tancats a tot Catalunya, durant aquest temps les queixes d’usuaris i professionals han augmentat pel que consideren una manca d’accés als serveis de Salut per part de la ciutadania. Els tancaments totals o parcials dels centres sanitaris han afectat sobretot a les persones grans, que s’han vist obligades a desplaçar-se perquè les puguin visitar; han afectat en la qualitat del servei, davant la impossibilitat moltes vegades d’atendre presencialment consultes que requereixen el contacte cara a cara amb el metge de capçalera; i el servei telefònic no ha estat exempt de queixes per la seva sovint no operativitat. Però no només els ciutadans patim aquesta actual gestió, fruit en part per una dècada de retallades i una degradació sistemàtica del sistema sanitari públic. La sobrecàrrega de treball dels professionals és ben coneguda, fet que els empeny a un esgotament continu i sense perspectives de millora al curt termini. Consegüentment, i sis mesos després de començar la pandèmia, les queixes han donat pas a manifestacions i protestes per exigir al Departament de Salut la reobertura dels centres, més recursos i professionals per garantir una atenció adequada, més rastrejadors i un entorn laboral digne per als professionals de la salut. Al ple del 2 de juliol, el Parlament mateix instava el Govern de la Generalitat a “reobrir tots els centres d’atenció primària i consultoris tancats per necessitats de personal i de gestió durant la pandèmia”.

Per tot això, i atès que no coneixem la data de la reobertura completa dels CAP de Vallirana i Cervelló, menys encara una resposta clara a les reivindicacions que feien ambdós municipis abans de la pandèmia, el grup municipal de Junts per Vallirana presenta al ple de la corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- Exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la reobertura completa i immediata del CAP de Vallirana i Cervelló amb els mateixos serveis, dies i horaris que abans de l’inici de la crisi sanitària provocada per la Covid- 19, amb equips Covid i garantint totes les mesures de seguretat.

SEGON.- Exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya una resolució favorable als dèfcits sanitaris dels CAP deVallirana i Cervelló i una coordinació i comunicació més fuida amb els Ajuntaments i la ciutadania per conèixer les propostes i mancances dels dos municipis.

TERCER.- Donar suport i fer una crida a la participació, garantint totes les mesures de seguretat, a les mobilitzacions ciutadanes que es puguin arribar a convocar per exigir la reobertura total dels CAP de Vallirana i Cervelló i a favor de la sanitat pública.

QUART.- Agrair a tot el personal sanitari l’esforç que han fet durant tots aquests mesos d’emergència sanitària per cuidar de totes i tots nosaltres, i reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que li reconegui les condicions laborals justes, tal com fa anys que reclamen, i unes inversions adients en el sistema públic català que garanteixin un accés digne al servei universal de la salut.

Vallirana, octubre de 2020

Per una reobertura completa dels CAP de Vallirana i Cervelló

Comunicat de Junts per Vallirana

La crisi sanitària derivada de la Covid-19 va forçar a la regió sanitària a elaborar un pla de contingència que va incloure el tancament de diferents CAP i centres locals de la comarca. Els CAP de Vallirana i Cervelló no van ser excepció, i es van tancar al públic a l’inici de la pandèmia per qüestions d’organització de recursos, traslladant el punt d’atenció continuada al CUAP de Sant Vicenç (CAP El Serral). Tot i que ambdós centres han recuperat part de la seva atenció a la ciutadania, no coneixem encara la data de la reobertura completa, menys encara una resposta clara a les reivindicacions que feien ambdós municipis abans de la pandèmia, a saber: a Vallirana es reclamava el retorn del servei d’urgències 24 h per exemple, i en el cas de Cervelló una correcció en el dèficit d’atenció de medicina general i servei de pediatria.

Tot i que segons l’Institut Català de la Salut, la voluntat és tornar gradualment a la normalitat després que aquest estiu encara es comptabilitzessin 447 centres tancats a tot Catalunya, durant aquest temps les queixes d’usuaris i professionals han augmentat pel que consideren una manca d’accés als serveis de Salut per part de la ciutadania. Els tancaments totals o parcials dels centres sanitaris han afectat sobretot a les persones grans, que s’han vist obligades a desplaçar-se perquè les puguin visitar; han afectat en la qualitat del servei, davant la impossibilitat moltes vegades d’atendre presencialment consultes que requereixen el contacte cara a cara amb el metge de capçalera; i el servei telefònic no ha estat exempt de queixes per la seva sovint deficient operativitat. Però no només els ciutadans patim aquesta actual gestió, fruit en part per una dècada de retallades i una degradació sistemàtica del sistema sanitari públic. La sobrecàrrega de treball dels professionals és ben coneguda, fet que els empeny a un esgotament continu i sense perspectives de millora al curt termini. Consegüentment, i sis mesos després de començar la pandèmia, les queixes han donat pas a manifestacions i protestes per exigir al Departament de Salut la reobertura dels centres, més recursos i professionals per garantir una atenció adequada i un entorn laboral digne per als professionals de la salut. Al ple del 2 de juliol, el Parlament mateix instava el Govern de la Generalitat a “reobrir tots els centres d’atenció primària i consultoris tancats per necessitats de personal i de gestió durant la pandèmia”.

Vallirana i Cervelló no tenen competències pròpies sobre el sistema públic de salut, però totes i tots tenim l’obligació de vetllar perquè aquest sigui operatiu i de qualitat, on es garanteixi l’accés gratuït i universal al mateix. Ambdós municipis, petits i d’infraestructures sanitàries limitades, necessiten un correcte funcionament dels seus centres de salut per garantir al dret a la Salut a tota la ciutadania. És per tot això que, i atès que no coneixem la data de la reobertura completa dels CAP de Vallirana i Cervelló, menys encara una resposta clara a les reivindicacions que feien ambdós municipis abans de la pandèmia, fem una crida primer a donar suport a les mobilitzacions dels professionals de la Salut i segon a exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la reobertura completa i immediata del CAP de Vallirana i Cervelló amb els mateixos serveis, dies i horaris que abans de l’inici de la crisi sanitària provocada per la Covid- 19, garantint totes les mesures de seguretat, així com una resolució favorable als dèficits sanitaris dels CAP de Vallirana i Cervelló.

Des de Junts per Vallirana agraïm a tot el personal sanitari l’esforç que han fet durant tots aquests mesos d’emergència sanitària per cuidar de totes i tots nosaltres. Exigirem al Govern de la Generalitat de Catalunya que treballi i faci efectiu unes condicions laborals justes, tal com fa anys que reclamen, i unes inversions adients en el sistema públic català que garanteixin un accés digne al servei universal de la salut.

Municipalitzem l’aigua a Vallirana

MOCIÓ PER A LA MUNICIPALITZACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT DE L’AIGUA A VALLIRANA

Exposició de motius
Els Ajuntaments, com institució més propera a la ciutadania i a les persones, han de tenir control directe dels béns imprescindibles per la vida i i garantir el seu accés al marge del mercat. L’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer en la seva resolució 64/92 del 28 de juliol de 2010 que “l’accés a l’aigua potable i al sanejament és un
dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida i de tots els drets humans”. La gestió pública de l’aigua demostra que és possible aplicar mecanismes de control, de participació ciutadana i de transparència, garantint una gestió més eficient lluny de la mercantilització i d’interessos econòmics privats, possibilitant millors inversions, reducció de tarifes i un accés universal a l’aigua. Així, en els darrers anys diversos ajuntaments de tot el món han recuperat la gestió directa del subministrament d’aigua. Ciutats com París, Atlanta, La Paz o Berlín per una banda, o Ajuntaments com Mataró, Terrassa, Arenys de Munt o Ripollet per l’altre, formen part dels centenars de processos de municipalització de la gestió de l’aigua en els últims anys.
Per una altre banda, l’aigua dolça és un bé essencial per a la vida cada cop més escàs degut a la sobreexplotació i el canvi climàtic. El seu ús i gestió no és un assumpte menor per al futur de les generacions actuals i futures, així com dels ecosistemes terrestres. A més, els fenòmens meteorològics extrems ja formen part de la nostra realitat. Les sequeres o els aiguats obliguen a governs i a Ajuntaments a prendre mesures i inversions d’urgència per tal de garantir l’accés a l’aigua a la població, quan a més els pronòstics confirmen una tendència a la desertització lenta però inexorable de la península ibèrica. En aquest context, garantir una gestió eficient dels recursos hídrics que no estigui guiada per interessos privats sinó pel bé comú ha de ser una prioritat de totes les administracions.
Tot i la tendència remunicipalitzadora mundial, Vallirana va optar per acabar de privatitzar el subministrament de l’aigua d’1 de setembre de 2014, concurs que va guanyar la multinacional Aqualia per un període de 19 anys. L’empresa, esquitxada per diversos casos de corrupció i irregularitats, com el cas Aguator a Torrelavega, controla pràcticament tot el subministre d’aigua al municipi, a excepció de quatre cases de Llibra Casanova, on és Sorea la subministradora per raons d’orografia. Les incidències freqüents degut als problemes estructurals de la xarxa d’aigua de Vallirana (dependència dels pous, orografia, extensió), la crisi econòmica permanent i la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen des de fa anys amplies capes de la població i el canvi climàtic, fa imprescindible una gestió del subministrament de l’aigua de caràcter públic i amb la participació de la ciutadania.

Atès que l’aigua és un dret humà, un servei bàsic essencial per a la vida i un bé comú, que no ha de ser mercantilitzat per assegurar l’accés a tota la població.
Atès que la gestió pública i democràtica de l’aigua garanteix una millor transparència i control dels recursos, doncs no busca la obtenció de beneficis econòmics.
Atès que el canvi climàtic dificulta i dificultarà encara més l’accés a aigua, minvant les seves reserves i desertitzant el territori de la península ibèrica.
Atès que la orografia i extensió de Vallirana fan del subministrament de l’aigua un assumpte de la major importància que necessita d’una gestió transparent basada en la participació democràtica del poble.

El grup municipal de Junts per Vallirana presenta al ple de la corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER. Realitzar una auditoria de compliment de la concessió del servei d’abastament d’aigua potable per part d’Aqualia a Vallirana, així com una auditoria volumètrica de l’abastament urbà i de l’estat de la xarxa de distribució de l’aigua, en un termini no superior a 9 mesos.

SEGON. Fetes les auditories, realitzar en un termini no superior a 9 mesos un estudi jurídic, econòmic i financer que avali la municipalització del subministrament de l’aigua a Vallirana.

TERCER. Paral·lelament als estudis, crear la Taula de l’Aigua de Vallirana en un termini no superior a 3 mesos, amb la participació d’entitats, associacions veïnals, partits i la ciutadania en general, amb l’objectiu de promoure el debat ciutadà sobre el model de gestió de l’aigua al municipi, impulsar una consulta popular sobre la municipalització de l’aigua i, en última instància, garantir la transparència de tot el procés de municipalització si finalment els estudis esmentats al punt 2 ho avalen.

QUART. Adherir l’Ajuntament a l’AMAP, l’Associació de Municipis i entitats per l’Aigua Pública.

Vallirana: crisi de l’aigua en plena pandèmia

El subministrament de l’aigua a Vallirana arrossega problemes estructurals que es veuran agreujats en el futur pels fenòmens meteorològics extrems i el canvi climàtic. Atenuar les futures crisis, que no prevenir-les en la seva totalitat, passa per connectar la xarxa municipal amb Ter-Llobregat i municipalitzar tot el subministrament. A continuació fem repàs dels fets més rellevants que tenen a veure amb l’aigua a Vallirana i valorem l’actual crisi que ha deixat sense aigua potable a milers de veïns.

Urbanisme i subministrament de l’aigua

Vallirana és el clar exemple del que no s’ha de fer mai en matèria d’urbanisme. La construcció de les urbanitzacions va acabar amb la majoria de les fonts naturals del municipi, agreugen la contaminació i la dependència del vehicle privat i augmenta el cost del manteniment dels subministraments bàsics com l’aigua. Vallirana compta amb més de cent kilòmetres de carrers i molts més encara de xarxa d’aigua. A més, Vallirana s’autoabasteix únicament a partir dels pous que té disseminats per tot el municipi. L’aigua que es subministra no és la millor, és rica en calç i altres minerals, fet pel qual molts veïns opten per la instal·lació d’osmosis en les seves propietats. Aquests problemes estructurals xoquen de ple amb una hipotètica planificació urbana racional dècades enrere, on l’explosió urbanística motivada per interessos econòmics va destrossar el territori.

Poble d’aigua (en mans privades)

L’1 de setembre de 2014 es va acabar de privatitzar l’aigua a Vallirana*. La pràctica totalitat del subministre va passar a mans d’Aqualia, tercera companyia mundial en volum de negoci del sector. La privatització, impulsada per PSC, ERC i Iniciativa (avui En Comú Podem), es va resoldre sense consultar a la població i sense haver organitzat cap espai de debat popular. Amb l’excusa de fer front al deute que arrossegava la companyia municipal, Vallirana va entregar el subministrament d’aigua per un període de 19 anys a una empresa privada. Els límits que això suposa en matèria de sobirania són evidents, a saber: la gestió privada de l’aigua sempre és més cara que la pública, no es poden fixar tarifes que democràticament el municipi consideri justes, es perd autonomia per evitar talls d’aigua a famílies vulnerables, suspendre rebuts a famílies afectades per alguna incidència en la xarxa o prioritzar segons quines inversions.

Canvi climàtic

A tot això li hem de sumar una variable cada cop més important: el canvi climàtic. La freqüència de sequeres i aiguats ja comporta en els últims anys des de restriccions en el consum d’aigua fins esllavissades i afectació dels aqüífers. Les prediccions són alarmants: d’aquí poques dècades el nostre clima serà similar al del nord d’Àfrica de l’any 1950. Les onades de calor augmenten i la desertització ja ha començat a la península ibèrica. L’ús i cura de l’aigua esdevé doncs una política clau pel futur immediat de la nostra generació i de les que venen. És per això que cada cop més municipis opten per la remunicipalització de l’aigua. La lògica mercantil del subministrament privat és incompatible amb els reptes presents i futurs. Només amb una gestió pública, transparent i democràtica de l’aigua podem fer front millor als desafiaments fortuïts i/o socials i als problemes estructurals de la xarxa.

Abril 2020: Milers de veïns sense aigua potable

Com sabem, les intenses pluges de finals d’abril van deixar sense aigua potable a milers de veïns. La terbolesa registrada al pou del polígon industrial n’és la causa, fet pel qual l’Ajuntament va instal·lar cisternes per a subministrar aigua potable als veïns. L’afectació es va produir durant el confinament, agreujant una situació difícil de per sí (a més de la impotència del veïnat) i impossibilitant una resposta ciutadana conjunta. Tot i que la problemàtica va sorgir arran de les intenses pluges, es desconeix la raó tècnica exacta de la terbolesa. L’escenari seria diferent si la connexió de la xarxa amb Ter-Llobregat i entre pous fos una realitat. I la preocupació del veïnat durant aquestes setmanes per la factura una altra si el subministrament de l’aigua fos públic i no privat. Per desgràcia, ambdues realitats s’han conjuntat per a molts veïns, impossibilitant l’accés habitual d’aigua potable durant setmanes i alimentant la indignació.

Encaixar el cop, lluitar per l’aigua

Aquesta última afectació assenyala els dos principals problemes que té Vallirana en matèria de subministrament d’aigua: la dependència dels pous i de la seva xarxa aïllada, i el subministrament privat de l’aigua. Si bé la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat pot ser una realitat en els propers anys (l’Ajuntament espera que la licitació per les obres de la connexió es faci aquest any**) millorant així la qualitat de l’aigua subministrada, remunicipalitzar l’aigua esdevé una tasca molt més complexa… però no impossible. Molts municipis i Ajuntaments han demostrat que tot i les dificultats és possible donar passes en aquesta direcció.

Amb tot, aconseguir un subministrament públic de l’aigua depèn de l’autoorganització de la ciutadania i de la seva lluita i insistència. Fem una crida a la mobilització i a la lluita per un accés a l’aigua públic, transparent i de qualitat. Com ens ha demostrat la crisi sanitària del Covid-19, sols el poble salva el poble.

* Per més informació, llegir el número 1 de la publicació Fem Poble disponible a la nostra web.

** Per més informació sobre aquesta problemàtica, llegir l’article de la Vanguardia “Agua turbia para miles de vecinos de Vallirana.

Que la crisi la paguin els rics!

Comunica de Junts per Vallirana

Si res no canvia, la crisi socioeconòmica que ve arrossegarà a l’atur i a la precarietat a milions de persones. Les classes treballadores seguim pagant la crisi financera de 2008 i ara hem d’exigir que la crisi la paguin els rics. L’IBEX-35 dorm tranquil amb el govern de PSOE i Unidas Podemos. Cap mesura que ha pres el govern ha trastocat la son de les classes dominants, quan el cost de la crisi molt segurament l’acabarem pagant els de sempre amb retallades a mig termini.

Des de Junts per Vallirana donem suport a la campanya “Pla de Xoc” que centenars de moviments i organitzacions han impulsat i que respon a les insuficients mesures pal·liatives del govern espanyol. Des de Junts defensem: la devolució dels 60 mil milions de la banca, l’expropiació de la sanitat privada, la suspensió del pagament d’hipoteques i subministraments bàsics, la paralització dels desnonaments i la prohibició dels acomiadaments, entre d’altres.

A Vallirana caldrà modificar novament els pressupostos si s’escau i orientar-los per lluitar contra la crisi sanitària, econòmica i social. Cal evitar despeses no imprescindibles davant la incertesa de la profunditat de la crisi i les polítiques que aniran prenent els governs, i augmentar les inversions en polítiques socials com: assistència a gent gran, beques menjador, ajudes al petit comerç, ocupació, etc. Novament, seran els municipis els que encaixin més el cop de l’emergència social.

Les pandèmies són cada cop més freqüents per culpa de la destrucció dels ecosistemes i la producció de carn. Segons els últims informes científics, el 2030 és la data límit tant pel col·lapse dels ecosistemes com del clima, que escaparà a la nostra voluntat per reconduir-lo i entrarà en una fase de retroalimentació. És urgent construir una alternativa al capitalisme, més democràtica, ecologista i feminista. Que el 2020 sigui també un punt d’inflexió en la lluita per canviar el món.

%d bloggers like this: